En menos de 48 horas la Universidat Lliure La Rimaia ha sido desalojada dos veces. El pasado miércoles, 14 de julio, 14 furgonas de los antidisturbios se apoderaron del carril de la banda mar de la Gran Vía para dar fin a la okupación del inmueble del número 550, propiedad legal de la saga de abogados Guerrero Gilabert. Se terminaban así seis meses de okupación, desde el desalojo de la antigua Rimaia en Casanova 17 el 2 de febrero del 2009. Durante ese período La Rimaia ha visto un despliegue de reuniones, foros, cine, arte, poesía, pensamiento y acción entre sus perennes muros. El desalojo no encontró resistencia física: apenas unas pocas personas dormían en la casa esa noche. Nueve de nuestras compañeras fueron detenidas y pasaron la noche en la comisaría de Les Corts.

No obstante, la resistencia moral hizo que la manifestación contra el desalojo, apoyada por más de 500 personas, terminara con la liberación de un espacio más: el número 454 de la Gran Vía. Desalojo inmediato. La cultura popular y autogestionada, el trabajo colectivo y la superación de la individualidad amenazan el orden de esta ciudad que se pretende “cívica”, es decir, muerta.

Desde 58 i més queremos dar todo nuestro apoyo al colectivo.

Aquí el comunicado que la asamblea de la Rimaia difundió el pasado miércoles:

HAN DESALLOTJAT LA UNIVERSITAT LLIURE “LA RIMAIA”!

Després de patir un desallotjament el 2 de febrer al c/casanova 17 avui, 14 de juliol, altra vegada ha vingut la brigada dels mossos d’esquadra a treure’ns de gran via 550. Després de mesos de treball per rehabilitar l’espai abandonat per la saga Guerrero Gilabert – coneguts per nombroses denúncies d’assetjament immobiliari, per estar dins el procés judicial del cas Pretòria i per controlar Gaesco, líders en la inversió bursàtil – els mercenaris del capital han actuat i ens han fet fora d’un edifici del barri i pel barri.

Un cop més el poder polític s’ha posat al costat dels especuladors, dels lladres del nostre temps i de les nostres vides. Un cop més no han servit de res les reivindicacions veïnals (l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample va exposar a davant de la regidora del districte Assumpta Escarp una moratòria de llicències hoteleres i que la Universitat Lliure La Rimaia no fos desallotjada de la seva seu a gran via 550). Un cop més els mossos d’esquadra han entrat de matinada sense seguir el procés que la via civil comporta. Un cop més qui mana en aquesta ciutat prefereix estar al costat dels rics, dels que volen fer hotels, dels que destrossen els espais de relació al barri, dels que només pensen amb la lògica del mercat .

Ells tenen dret a especular i nosaltres no tenim dret a l’habitatge ni als espais alternatius d’acció social fora del circ ridícul i infame de l’ajuntament de Barcelona.

Nosaltres treballem per a recuperar els espais buits i omplir-los de pensament, de reflexió i d’acció per aturar el seu projecte; el projecte de treure’ns dels nostres barris, dels nostres espais de trobada, i posar-hi aquesta ciutat-aparador pels turistes i pels lobbies empresarials. Com veieu, qualsevol espai popular suposa una amenaça al “model Barcelona”, al parc turístic en que es vol convertir la ciutat, on el dret a especular passa per sobre dels drets col.lectius i de les iniciatives populars. Volen reprimir-nos i recloure’ns a les perifèries, als llocs allunyats de la vista pública. Volen amagar-nos i fer-nos còmplices del seu gran negoci empresarial. Encara no han entès que aquest és un esforç inútil.

La Universitat Lliure La Rimaia és un projecte popular i autogestionat lliure d’interessos econòmics. A La Rimaia s’hi fan desenes d’activitats i allotja nombrosos col·lectius i entitats. És tracta d’un espai de trobada, de formació, de reflexió i d’acció entorn altres maneres de veure el món, que obre una escletxa dins un model cada cop més alienant i individualista; un sistema cada cop més podrit, al cap i a la fi. La Rimaia allotja l’única biblioteca popular del barri, una magnífica teteria, aules de formació, un espai d’informàtica amb internet disponibles per a tothom i múltiples espais polivalents oberts a totes les veïnes. Un indret per la trobada i la transformació social, per fer-nos més fortes i més lliures.

La Rimaia planta batalla. Continua i no aflaca. No podran desallotjar la cultura popular!

Assemblea Universitat Lliure La Rimaia

]]> http://58imes.wordpress.com/2010/05/01/placa-universitat-altre-vegada-locus-de-detencions/feed/ 0 rectoratub http://58imes.wordpress.com/2010/04/27/comunicat-en-suport-a-les-companyes-detingudes-a-madrid/ http://58imes.wordpress.com/2010/04/27/comunicat-en-suport-a-les-companyes-detingudes-a-madrid/#comments Tue, 27 Apr 2010 12:03:23 +0000 rectoratub http://58imes.wordpress.com/?p=383 ]]> Desde Barcelona queremos delatar las irregularidades que se están produciendo hacia los activistas que  denunciaron la política educativa europea en Madrid, del 8 al 14 de abril, con motivo de la reunión de ministros de educación de la Unión Europea.

La campaña Bologna Fucking Up Group hizo un seguido de acciones reinvindicando el derecho a una educación superior para todas, sin el chantaje de las empresas y contra la mercantilización de la educación.

El día 26 de abril detuvieron a otra de nuestras compañeras. Tenemos que denunciar la política represiva que se está dando en Barcelona, en Madrid y en otros lugares. El aparato politico-policial detiene a la gente, no por hechos denunciables sino, por su militancia y activismo político. Sin pruebas y lejos de donde se produce la acción. La individualización de la acción colectiva se traduce en que después de 15 días sean detenidas compañeras, en este caso, que ni tan sólo participaron en la acción directamente. Así como pasó en Barcelona el año pasado con las movilizaciones contra la aplicación del Espacio Europeo de Educación Superior, hoy actúan de la misma forma con nuestras compañeras de Madrid.

Queremos lanzar un grito de solidaridad con las personas que luchan día a día por un cambio de modelo educativo, por una educación libre, por una educación que respete a las personas y no a los intereses del mercado. Una educación que nos ayude a ser más libres en una sociedad capitalista que nos lleva a una crisis económica, social, vital y existencial. Capitalismo es crisis. Por todo eso, queremos que la represión no nos asuste sino que nos haga más fuertes, que los lazos de solidaridad se extiendan. La lucha continúa, la solidaridad nos une. Si tocan a una tocan a todas!

Exigimos que no se detenga a nadie por luchar por la educación! Ni expedientes, ni sanciones, ni detenciones por defender el derecho a poder estudiar!

Ni un paso atrás! Un saludo fraternal desde Barcelona!

més informació:

http://bolognaburnsmadrid.wordpress.com/

http://www.alasbarricadas.org/noticias/?q=node/13803

Recorda tots els fets del curs passat, quan milers d’estudiants recorríem els carrers per fer sentir les nostres veus, per sobre d’aquells que les volien fer callar i, així, evitar que la societat fos conscient del que estava passant. Volien evitar que la societat sabés que estaven transformant les nostres universitats públiques en universitats neoliberals, controlades i dirigides per uns quants.

Recorda quan tots cridàvem un mateix lema: ATURAR EL DETERIORAMENT DE L’ UNIVERSITAT PUBLICA!

Recorda les desenes de facultats ocupades, les aules, els rectorats i els passadissos. Per la necessitat de crear un espai de discussió, reflexió i coneixement que no ens volien donar. No volien que penséssim, ni discutíssim, ni coneguéssim, ni reflexionéssim ni que opinéssim sobre els canvis que s’estaven produint al sistema educatiu d’aquest país i la resta d’Europa.

 Recorda el 18 de març, el dia en que no van poder amagar més quins eren els seus mètodes per imposar les seves decisions i demostrar a mans de qui està el poder!

Recorda com et perseguien pels carrers, com varen assetjar el barri del born per apallissar tothom qui tenia una opinió diferent a la seva!

Recorda el desallotjament violent del rectorat de la UB!

Ens digueren que tot el que denunciàvem era mentida, tanmateix, un any més tard, ja es comença a veure quina és la realitat:

·         El preu de les matricules ha augmentat considerablement. Els nous crèdits ECTS són un 33% de mitjana més cars que els antics. En el cas de Medicina l’augment ha estat del 45,89%.

·         Declaració de muntanyà: Els rectors volen ser nomenats per agents externs a la universitat (en substitució de la votació ja poc democràtica actualment en vigor, en la que ja no hi tenim massa participació). Volen que el Claustre de les universitats de Catalunya (òrgan de màxima representació de la comunitat universitària) deixi de ser un òrgan executiu i decisori.

·         l’estratègia 2015 del govern espanyol pretén potenciar els préstecs renda.

·         Els exàmens de setembre d’estudiants de grau han estat suprimits.

·         la generalitat ha reduït un 8% el finançament a les universitats.

·         La UAB pretén reduir un 3% el personal acadèmic.

·         La UAB ha realitzat convenis amb Banco Santander, La Caixa, Telefónica, Repsol YPF, El Corte Inglés, SGAE entre d’altres. (però no us preocupeu, segur que no intervindran en les decisions de la universitat…).

·         4 vicerectors de la UB han dimitit per falta de democràcia.

14:00h Dinar popular

16:00h Dinàmiques a partir del treball fet al matí

18:00h La resistència en contextos repressius. Iván Miró, assamblea del barri de Sants i Jesús Rodríguez, cinema Princesa.

21:00h Sopar i cantautora

Us esperem!

58imés.

“Creiem que el control social sobre l’art és una temàtica que no es sol plantejar a l’àmbit institucional. Per altra banda ho considerem una problemàtica que cal treure a la llum per a qüestionar-la i debatre-la juntes ja que d’una manera o altra ens afecta i segur que tenim molt a dir. Potser d’aquesta manera trobarem les eines per a combatre-ho, i  per a repensar l’art i repensar-nos nosaltres mateixes d’una manera potser més lliure.”

Programa:

13:30 DINAR POPULAR
14:30 XERRADES DEBAT
- Processos d’absorció de l’art per part de les institucions
a càrreg de Manuel Delgado
- Civisme, repressió de l’art al carrer
a càrreg del col.lectiu +art
- Derives artístiques fora de control
a càrreg de Leticia Galván

Aquestes jornades són la continuació i/o ampliació de les que varem portar a terme a la facultat el passat 12 de Novembre amb motiu de 58 i més.

Les jornades sobre Control Social es celebraran a les dates programades (19 i 27 de febrer), al nou espai de la Rimaia.

Convoquem a una  CONCENTRACIÓ, avui dimarts 2 de febrer, a les 20h al Mercat de Sant Antoni, cantonada Ronda de Sant Antoni amb l Ronda de Sant Pau (al costat del bar Tres Tombs).

La Rimaia, Universitat lliure i autogestionada de Barcelona ha estat desallotjada aquest matí als voltants de les 7, per efectius de la brigada mòvil, de la policia autonòmica espanyola.

Els membres del col·lectiu autogestionari estàn recolllint els més de 2500 llibres que composaven la biblioteca i totes les seves pertinències. Al local okupat es portaven a terme cursets de preparació per accedir a diferents estudis, cursos d’electricitat, activitats infantils… També estava endegant-se un esplai autogestionat pel col·lectiu, hi tenien seu nombrosos grups d’acció social (feministes, homes per la igualtat, poesia, tertúlies polítiques…) i era lloc de reunió i de treball de diversos col.lectius i grups de la ciutat i especialment del barri.

Les activitats eren obertes a tothom que volgues participar i volia ser un espai d’empoderament social alternatiu. Omplia espais als quals les administracions públiques ni poden ni volen arribar a un barri castigat com el de Sant Antoni.

El desallotjament és a més de tot il·legal, ja que encara no havien transcorregut els termes legals per que la casa del carrer Casanova 17 figurés jurídicament com a “casa okupada”, segons la legislació vigent. Evidentment a la societat del capital les lleis son per a uns i no pels altres.Uns tenen dret a especular i els altres no tenen dret a l’habitage ni als espais alternatius d’acció social fora del circ ridiíul i infame de l’ajuntament de Carcelona.

Un desallotjament una altra okupació!

Continuarem informant.

Proposem un seminari:

No es tracta de conèixer totes les forces materials que l’enemic disposa per detectar-te, identificar-te, determinar-te i finalment deixar-te en estat d’inacció. Més aviat entenem l’estratègia de control social com una complexa màquina en la qual el dispositiu militar ha deixat de ser l’eina més decisiva per passar a altres tipus d’estratègies de poder espectacular i control biopolític; on allò que es perd és la possibilitat mateixa de lluitar. L’enemic es dilueix i es descentra i és precisament en aquest fet on resideix gran part de la seva força. La infraestructura militar i el cos policial amb les seves especialitzacions: grups d’antiavalots, infiltrades, “policia antiterrorista”, etc. es despleguen per l’espai i representen teatralment el seu control sobre aquest. El registre de la població (censos, controls detallats sobre les fronteres, índexs de natalitat, de desplaçament …) i la disciplina sobre el cos són mitjans d’economia de poder en tant que provoquen una auto-regulació. Les noves estratègies s’enfoquen més en aquesta direcció que en la antiquada i vella noció d’eliminar al contrari. Nosaltres sabem que, d’entrada, qualsevol lluita es dóna dins de la mateixa confusió que l’enemic imposa. Potser sigui el moment de reconèixer(nos)-ho i intentar donar unes quantes passes enrere per comprendre la situació en la que ens trobem compromeses. Aquest seminari apunta en aquesta direcció; dibuixar un mapa a partir de nosaltres mateixes, es a dir, de les nostres reaccions i les nostres formes d’actuar davant/en la situació, en contextos de lluita. Per això proposem: fer una aproximació teórica als conceptes de control social i repressió

(1a Part), recol·lectar experiències de repressió a altres companyes així com detectar les actuals estratègies de control social (2a Part), entendre com actua aquesta estratègia en nosaltres mateixes des d’una perspectiva psicològica i social (3a Part) i, finalment, apendre d’aquelles que un dia s’aixecaren en un context de repressió per tal de, potser, aixecar-nos un dia nosaltres també (4a Part). Ja ho sabeu, estem totes convidades.

A continuació, us proposem un petit recull bibliogràfic amb enllaços a textos que tenen relació amb els temes que es tractaran al seminari.

Más allá de la crítica de la vida cotidiana Espai en blanc, Santiago López Petit

La vida como acto de sabotaje Espai en blanc, Santiago López Petit

Llamamiento y otros fogonazos

La_insurrecion_que_llega. Comité invisible

Llamamiento

Universitat lliure La Rimaia

c/Casanova 17