Desallotjament del rectorat de la UB.
Gran Vía, Barcelona, 18 de març del 2009.
El 18 de març de 2009, es va produïr el desallotjament del Rectorat de la Universitat de Barcelona, ocupat des de feia quatre mesos per les estudiants en protesta per l’implementació de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Aquell dia, milers de persones van poder veure a les imatges de les càrregues policials desmesurades, en ple centre de la ciutat de Barcelona. L’escenari de violència policial es va reproduir encara tres vegades més, i va tenir el seu clímax aquella mateixa nit quan una manifestació espontània, protagonitzada per milers de persones, va obtenir la mateixa resposta per part de les autoritats.
Aquest conflicte es va saldar amb 53 imputacions, 6 detinguts i més de 200 ferits.
La voluntat política és traslladar el problema a una qüestió de desordre públic, però, el que realment se’ns mostra, és un escenari de total repressió i d’impunitat de les institucions polítiques, a través dels seus cossos policials.
Els fets del 18M, com ens han volgut fer creure, no són un incident aïllat, un error; es tracta de la pràctica habitual d’unes institucions que, quan ja no poden amagar ni silenciar més el conflicte, criminalitzen les veus crítiques i les reprimeixen durament: cops de porra i processos judicials, aquestes són les seves armes.
58 i més 
Juny 24, 2009 a 8:40 pm
Soy un maestro de primaria, que lucho contra la privatización de la enseñanza. Vuestra lucha es nuestra lucha. He seguido vuestra lucha con atención, por que es ejemplar y he denunciado la represión que habéis sufrido por todos los medios, entre ellos el blog en que expreso mis opiniones. Os envío mi solidaridad personal y la de mis compas de un humilde colectivo anticapitalista luchador de Euskalherria. Todo nuestro apoyo de Ezker Alternatiboa.
Juny 26, 2009 a 7:11 am
Adelnate con la lucha!!
La represión y la violencia no podrán con nosotros.
Un fuerte abrazo.
Juny 28, 2009 a 8:21 pm
He signat el vostre manifest solidaritzant-me amb tots vosaltres.
Jo sóc una persona pacífica i per això no entenc la violència que us han inflingit. I molt menys estan com estem en una democràcia.
Juliol 23, 2009 a 2:17 pm
És una poca vergonya l’abús d’autoritat d’aquesta gent, però sempre fan igual… al meu poble passaven camions il.legalment i van enviar 100 antidisturbis contra iaies i xiquets, contra gent honrada i treballadora d’un poble d’escassament 1000 habitants… fan fàstic, però no podran amb nosaltres! he signat el manifest ben a gust, que vegen que estem ahí!!!
Octubre 3, 2009 a 11:32 am
Una vegada em van advertir que no confongués democràcia amb llibertat. Donç a mí aquesta democràcia que vivim no em serveix, no em servirà mentre un pais tan “progre i way del parawuay…” com se suposa que es Catalunya necessiti de forces policials com la dels mossos d’esquadra.. el orgullo del orden que vela por tu seguridad, para que no te salgas del camino correcto.
Salut, seguim endavant!