Vèncer la por per transformar

Article publicat al Setmanari Directa, num 160

Ana Nuevo • Imputada pel desallotjament del Rectorat de la UB

Ja ha quedat enrere el rebombori desencadenat arrel d’aquell fatídic 18 de març de 2008. Ja no corren per tots els diaris i canals les imatges d’estudiants, periodistes i demés persones essent empaitades per un dispositiu policial, diguem-ne desmesurat, ni corre de boca en boca el rumor col·lectiu al voltant del paper que juguen determinats càrrecs polítics o policials.
“No et portis malament, mira que sinó t’haurem de castigar”. I és que, ja de ben petites, se’ns educa sota aquesta premissa: la pedagogia de la prevenció –si se la pogués considerar pedagogia–, basada en la por al càstig. Aquesta prevenció,que se’ns presenta com a eina per evitar conflictes, a la pràctica es converteix en una arma que porta implícita la perpetuació de la norma que constitueix l’ordre establert. I quan ens sortim dels paràmetres establerts pel poder polític o judicial –qui crea la norma– se’ns presenta el càstig: 33 expedientades a la UAB, 9 imputades per l’ocupació de la seu d’ERC, 53 imputades al rectorat de la UB, 6 detingudes el 18 març.
Davant de situacions on la norma és imposada sense consultar els seus destinataris i destinatàries, es crea un sentiment de malestar compartit col·lectivament. Aquest genera conflicte cap a qui crea la norma, però sobretot cap aquells i aquelles que no es posicionen respecte aquesta.
Durant el darrer curs acadèmic, grups d’estudiants, professorat i col·lectius sensibilitzats amb la problemàtica de l’educació van posar resistència a la imposició del Pla Bolonya per motius diversos. I precisament per aquest posar en
dubte, som nosaltres les que comencem a rebre el càstig amb el que ens amenaçaven.
Mentrestant només hi ha silenci. Silenci mediàtic, silenci d’estudiants que no volen saber res de mobilitzacions ni de crítiques a la institució i silenci de docents que evadeixen responsabilitats apel·lant constantment a òrgans superiors,
tot legitimant l’ordre establert.

Aquelles que hem decidit no retrocedir, provem mitjançant la pedagogia de la transformació.

Transformació activa als espais concrets on se suposa que ens trobem amb el conflicte: les facultats en la seva quotidianitat. A la vegada que transformem altres espais on podem desenvolupar una plena biopolítica: ocupant les facultats i rectorats o construint universitats lliures.
Transformació en l’experimentació reinventant la manera d’organitzarnos a través d’assemblees o canviant el format de manifestaciópasseig per manifestacions acabant amb ocupacions d’edificis simbòlics o seus que consideràvem culpables de la precària situació viscuda a les universitats.
Transformació solidaria transcendint més enllà de l’àmbit universitari. Per exemple, la unió de les estudiants de la UAB amb les treballadores acomiadades per la OCÉ, en lluita per recuperar amb dignitat els seus llocs de treball.
Transformació (ir)responsable, elaborant i difonent una veu crítica amb la reforma. Sabem que és en les nostres accions des d’on podem començar a treballar en l’alimentació de la destrucció-creació, i que són aquestes accions –a vegades destructives, d’altres constructives– les que ens faran cometre errors. Per això mateix crec que, alhora, s’ha de reivindicar el nostre dret a la irresponsabilitat, perquè de vegades dediquem la nostra lluita a aportar arguments per defensar un malestar que en el fons és instintiu; és l’ordre establert queens ha fet els seus monstres! Tenim dret a cometre errors, és més, necessitem cometre errors peraprendre a transformar.
Deien que amb Bolonya arribava la revolució pedagògica. Sí, d’esquenes a tota la població: fan la revolució de qui més té, més guanya.

Ara ens preparem per encarar un macrojudici, conscients que serem només figurants d’aquest teatre i només podrem denunciar les aliances entre rectores, polítics i policies. El nostre protagonisme està a les facultats, als carrers, construint teixit social, caminantal costat de la gent que, com nosaltres, està precaritzada i cabrejada. I cada dia en som més.