Més de 150 estudiants a judici!

Durant els propers mesos tindrem una bona onada de judicis per les mobilitzacions del darrer curs contra el Pla Bolonya a les facultats i als carrers.
Per això us convidem a fer difusió i assistir a les convocatòries!

18 Novembre: Judici contra 53 persones desallotjades del Rectorat de la UB (Concentració a les 10h a la Ciutat Judicial)
26 Novembre: Judici contra 6 persones detingudes durant la jornada del 18 de Març (Concentració a les 10h a la Ciutat Judicial)

58 i més, desobeïm l’autoritat al carrer i a la universitat!

Qui ens ha recolzat

La lluita del moviment estudiantil en contra la implementació de l’EEES, en contra de l’aplicació del Pla de Bolonya, va ser capaç d’aconseguir molts suports durant el curs passat. Molts d’aquests vincles es van crear a partir de la ocupació de l’edifici històric de la UB i es mantenen aquest novembre, després d’un any, moment en què un centenar d’estudiants hauran de comparèixer davant d’un jutge fruit de la repressió contra el moviment estudiantil.
Entre d’altres col·lectius i organitzacions i a més de moltes persones que s’han apropat a nosaltres a donar-nos suport individualment, algunes de les organitzacions que ens han recolzat de més aprop són:

AEP
Assemblea d’Estudiants de Sociologia UB
ATTAC Catalunya
ATTAC Mallorca
Cajei
Centre de les Cultures
CGT Catalunya
CJC-JCPC
CJC-Joventut Comunista
Comisión internacional de la universidad de Barcelona
COS
Endavant (OSAN)
Estudiants en Lluita
Federació d’enseyament de la CGT de Catalunya
Federació d’Estudiants Llibertaris (FEL)
Kaosenlared
Maulets
Revolta Global
Secció CGT autobusos TMB
Secció CGT de la UB
SEPC
USTEC.STES
V de Vivienda

Text de l’Assemblea Facultats Humanitats UB

HA LLEGADO LA HORA DE LA VERDAD*

Después de meses de pedir diálogo, de intervenciones bienintencionadas que pretendían establecer lazos con las instituciones académicas, el diálogo democrático se ha mostrado absolutamente inútil. El diálogo que ofrece la institución se presenta como un diálogo entre iguales, cuando en realidad es asimétrico ya que en él las reglas están impuestas de antemano. Es como dialogar en una comisaría. El diálogo sólo es posible si al hablar se ocupa uno de los lugares previamente asignados. Fuera de este simulacro de escenario el habla no es reconocida como voz política y, por tanto, pese a poder expresarse (¡faltaría más!) no tiene ningún efecto ni ninguna posibilidad de intervenir políticamente. En efecto, el rector de la Universidad de Barcelona tiene razón cuando afirma que se ha rebasado una línea roja. Pero no hemos sido nosotros sino ellos los que, ante ese nosotros que toma la palabra, han recurrido sencillamente a imponer el silencio democrático. Ha llegado la hora de la verdad.
Bolonia no es algo aislado, sino parte de un proceso de ataque a todos los espacios que aún pueden oponer una resistencia al avance del capital. La Universidad está asediada. Bolonia ataca directamente nuestra vida, pero ya no sólo como estudiantes. No queremos convertir nuestra vida en una vida gestionada antes de que pueda ser vivida, una vida hipotecada cuyos costes de promoción tenemos que empezar a pagar ya. Ha llegado la hora de la verdad. Se ha abierto un espacio de politización y este hecho produce miedo en estas instancias que imponen las reglas del juego. Ahora no somos nosotros quienes sentimos miedo. De nosotros depende llenar este espacio que se abre de rabia y de creatividad, o bien llenarlo de palabras vacías disfrazadas de llamadas al diálogo.

Manifest 26M: estudiants a Plaça Osca

Fa poc més d’una setmana fèiem juntes aquest camí amb les mateixes reivindicacions i amb el mateix sentiment d’indignació. En aquella ocasió no vam poder fer efectives les nostres reclamacions. La nostra veu va ser silenciada amb la repressió i la violència policial que vam patir aquell dia després de veure com, davant d’un procés de crítica i rebuig totalment pacífic i constructiu com va ser la tancada a l’edifici històric de la UB, la institució universitària i les forces de seguretat van tancar per la força les vies de debat.

El 18-M a les 5:10h van entrar els mossos d’esquadra sense previ avís i amb una violència manifesta al llarg del desallotjament. Les imatges que han sortit als mitjans de comunicació donen una percepció que no és la que van viure les estudiants colpejades, insultades i ferides. L’ofensiva criminalitzadora i manipuladora dels mitjans de comunicació augmenta cada vegada més. Un cop a l’exterior la solidaritat de totes aquelles persones, que havien participat en la construcció d’aquest espai autogestionat i dedicat a obrir els ponts entre la comunitat universitària (professors, PAS i Estudiants) i els moviments socials, van ser reprimides amb una violència que recorda a èpoques que la societat pensava que estaven superades. La seva democràcia consisteix a no donar espais de diàleg i a criminalitzar les veus crítiques que busquen l’obertura d’un debat real sobre el futur de la universitat i la funció social que aquesta ha de tenir. La repressió va arribar a la manifestació de les 20h del 18-M a uns nivells de violència per part dels cossos policials de la Generalitat que han transcendit a nivell mundial per la seva brutalitat. També s’ha de rebutjar l’intent de reconvertir un conflicte polític en un problema d’ordre públic, i per això volem manifestar que aquesta repressió va encaminada a dissuadir un moviment que busca el diàleg i que proposa alternatives coherents. La violència policial emprada contra la llibertat d’expressió de qualsevol ideologia crítica amb les imposicions institucionals i polítiques, que han quedat manifestes al llarg del procés d’implementació de l’EEES, denota que les autoritats acadèmiques i polítiques tenen por a debatre públicament què implica aquesta reforma universitària. Per què tenen aquesta por?

Tant la violència policial dins del Rectorat com a fora són un clar exemple de fins a quin punt les autoritats polítiques i acadèmiques, consellers, president i rectors estan disposades a violar els principis de les societats en democràcia, com son els drets inqüestionables de la llibertat d’expressió, manifestació i reunió. Tot plegat per imposar a cop de porra un conjunt de reformes amagades sota el nom de Bolonya que ens porten a la privatització de les universitats i a la desaparició de l’educació com a un bé públic.

En els fets del 18-M es va visualitzar el control dels espais públics per part dels cossos de seguretat repressius. No ens van deixar exercir el nostre dret a manifestar-nos contra la repressió que està patint el moviment estudiantil i es va impedir el dret a la informació. En un estat que s’omple la boca de democràcia i de llibertat, veiem com drets fonamentals recollits en la seva pròpia legalitat són conculcats mitjançant la violència, la manipulació mediàtica i la criminalització del moviment estudiantil. Les manifestacions son legítimes per si mateixes, per tant, il·legalitzar-les és una mesura antidemocràtica i repressiva. Els carrers son del poble, i nosaltres som el poble. Recuperem-los!

Tornem a sortir totes juntes: treballadores, aturats, hipotecades, comerciants, estudiants, professors i professores, moviments socials, tota persona que vulgui manifestar el seu rebuig cap a les polítiques que s’estan duent a terme. La mercantilització de la univeristat és una d’aquestes polítiques que tenen com a objectiu fer perdurar un sistema que està patint una crisi estructural. Per això, hem de denunciar amb responsabilitat social i contundència les desigualtats socials i econòmiques que el sistema capitalista comporta. Tornem a sortir al carrer aquest dissabte, 28 de març, a les 17.30 a Plaça Universitat amb la manifestació “Que la crisi la paguin els rics”

Perquè no ens faran callar, continuem i amb més força perquè si la resposta són porres vol dir que els nostres plantejaments són poderosos per qüestionar el sistema universitari i la reforma que volen tirar endavant, per la via impositiva i repressiva. Perquè els fets del 18-M no es poden tornar a repetir demanem responsabilitat:

Dídac Ramírez, dimissió!

Moreso, dimissió!

Huguet, dimissió!

Saura, dimissió!

manifest de solidaritat de l’Espai Jove de la intersindical – CSC

Des de l’Espai Jove de la Intersindical-CSC, volem mostrar al nostre suport a les companyes estudiants que romanen ocupant l’edifici del rectorat de la UB, així com els i les participants a les ocupacions que han tingut lloc i que continuaran a diverses facultats de la UAB. De la mateixa manera, ens solidaritzem amb els i les manifestants agredides pels cossos policials durant la manifestació de dijous, arran d’una càrrega tan desmesurada com gratuïta d’aquests, així com amb els i les encausades i expedientades per protestar contra Bolonya.

Compartim la lluita impulsada per les companyes del SEPC i les Assemblees de facultat d’estudiants com una lluita davant la construcció d’aquesta Europa del Capital que atempta contra els interessos de les classes populars. A les universitats, en forma de Pla de Bolonya, i, en el món del treball, en forma de flexiseguretat i directives per a les 65 hores de jornada laboral o la criminalització de la immigració, entre molts altres exemples.

Aquestes amenaces responen a un sol patró, el de l’aprofundiment en el sistema neoliberal, el qual requereix de respostes unitàries i coordinades, en defensa d’una educació pública, en defensa de la qualitat en el món del treball i en defensa de la dignitat de les classes populars.

Igual que ahir, la lluita es l’únic camí!