La Rimaia es trasllada a Gran Vía 550

Posted in 1 on febrer 4, 2010 by rectoratub

Us informem que la Universitat Lliure La Rimaia, desprès del seu desallotjament inesperat, s’ha traslladat a un  nou edifici, a Gran Vía, 550. Això vol dir que, si bé ara comença un procés de re-construció de l’espai, es mantindran totes les activitats programades per les pròximes setmanes.

Les jornades sobre Control Social es celebraran a les dates programades (19 i 27 de febrer), al nou espai de la Rimaia.

Anuncis

Estan desallotjant la Universitat Lliure la Rimaia!!

Posted in altres lluites relacionades on febrer 2, 2010 by rectoratub

Des de 58imés volem fer una crida arrel del desallotjament de LA RIMAIA, l’espai on habitualment ens reunim i al qual moltes de nosaltres estem estretament vinculades.

Convoquem a una  CONCENTRACIÓ, avui dimarts 2 de febrer, a les 20h al Mercat de Sant Antoni, cantonada Ronda de Sant Antoni amb l Ronda de Sant Pau (al costat del bar Tres Tombs).

La Rimaia, Universitat lliure i autogestionada de Barcelona ha estat desallotjada aquest matí als voltants de les 7, per efectius de la brigada mòvil, de la policia autonòmica espanyola.

Els membres del col·lectiu autogestionari estàn recolllint els més de 2500 llibres que composaven la biblioteca i totes les seves pertinències. Al local okupat es portaven a terme cursets de preparació per accedir a diferents estudis, cursos d’electricitat, activitats infantils… També estava endegant-se un esplai autogestionat pel col·lectiu, hi tenien seu nombrosos grups d’acció social (feministes, homes per la igualtat, poesia, tertúlies polítiques…) i era lloc de reunió i de treball de diversos col.lectius i grups de la ciutat i especialment del barri.

Les activitats eren obertes a tothom que volgues participar i volia ser un espai d’empoderament social alternatiu. Omplia espais als quals les administracions públiques ni poden ni volen arribar a un barri castigat com el de Sant Antoni.

El desallotjament és a més de tot il·legal, ja que encara no havien transcorregut els termes legals per que la casa del carrer Casanova 17 figurés jurídicament com a “casa okupada”, segons la legislació vigent. Evidentment a la societat del capital les lleis son per a uns i no pels altres.Uns tenen dret a especular i els altres no tenen dret a l’habitage ni als espais alternatius d’acció social fora del circ ridiíul i infame de l’ajuntament de Carcelona.

Un desallotjament una altra okupació!

Continuarem informant.

Des de 58imés volem fer una crida arrel del desallotjament de LA RIMAIA, l’espai on habitualment ens reunim i al qual moltes de nosaltres estem estretament vinculades.

Convoquem a una  CONCENTRACIÓ, avui dimarts 2 de febrer, a les 20h al Mercat de Sant Antoni, cantonada Ronda de Sant Antoni amb l Ronda de Sant Pau (al costat del bar Tres Tombs).

La Rimaia, Universitat lliure i autogestionada de Barcelona ha estat desallotjada aquest matí als voltants de les 7, per efectius de la brigada mòvil, de la policia autonòmica espanyola.

JORNADES sobre CONTROL SOCIAL 19 i 27 de FEBRER (Univ. Lliure La Rimaia)

Posted in 1 on gener 28, 2010 by rectoratub

per veure el PROGRAMA clica aquí

Proposem un seminari:

No es tracta de conèixer totes les forces materials que l’enemic disposa per detectar-te, identificar-te, determinar-te i finalment deixar-te en estat d’inacció. Més aviat entenem l’estratègia de control social com una complexa màquina en la qual el dispositiu militar ha deixat de ser l’eina més decisiva per passar a altres tipus d’estratègies de poder espectacular i control biopolític; on allò que es perd és la possibilitat mateixa de lluitar. L’enemic es dilueix i es descentra i és precisament en aquest fet on resideix gran part de la seva força. La infraestructura militar i el cos policial amb les seves especialitzacions: grups d’antiavalots, infiltrades, “policia antiterrorista”, etc. es despleguen per l’espai i representen teatralment el seu control sobre aquest. El registre de la població (censos, controls detallats sobre les fronteres, índexs de natalitat, de desplaçament …) i la disciplina sobre el cos són mitjans d’economia de poder en tant que provoquen una auto-regulació. Les noves estratègies s’enfoquen més en aquesta direcció que en la antiquada i vella noció d’eliminar al contrari. Nosaltres sabem que, d’entrada, qualsevol lluita es dóna dins de la mateixa confusió que l’enemic imposa. Potser sigui el moment de reconèixer(nos)-ho i intentar donar unes quantes passes enrere per comprendre la situació en la que ens trobem compromeses. Aquest seminari apunta en aquesta direcció; dibuixar un mapa a partir de nosaltres mateixes, es a dir, de les nostres reaccions i les nostres formes d’actuar davant/en la situació, en contextos de lluita. Per això proposem: fer una aproximació teórica als conceptes de control social i repressió

(1a Part), recol·lectar experiències de repressió a altres companyes així com detectar les actuals estratègies de control social (2a Part), entendre com actua aquesta estratègia en nosaltres mateixes des d’una perspectiva psicològica i social (3a Part) i, finalment, apendre d’aquelles que un dia s’aixecaren en un context de repressió per tal de, potser, aixecar-nos un dia nosaltres també (4a Part). Ja ho sabeu, estem totes convidades.

A continuació, us proposem un petit recull bibliogràfic amb enllaços a textos que tenen relació amb els temes que es tractaran al seminari.

Más allá de la crítica de la vida cotidiana Espai en blanc, Santiago López Petit

La vida como acto de sabotaje Espai en blanc, Santiago López Petit

Llamamiento y otros fogonazos

La_insurrecion_que_llega. Comité invisible

Llamamiento

Universitat lliure La Rimaia

c/Casanova 17

 

¡La Crítica no es delicte! La Universitat de Murcia preten expulsar a Jose Mateos

Posted in 1 on gener 28, 2010 by rectoratub

article publicat a  www.kaosenlared.net (clica aquí per veure la notícia completa)

La Universitat de Murcia pretén expulsar a l’alumne de doctorat José Mateos Martínez per les crítiques que aquest ha realitzat contra el plà Bolonya abans i després de la seva implantació (…)

Contra aquesta intolerable acció represiva s’ha habilitat un full de  signatures virtual demanant l’absolució de José Mateos. Per signar clica aquí. Us animem a que participeu oposant-vos a aquest intent de silenciar els que volem canviar les coses.

¡LA CRÍTICA NO ES DELICTE! ¡ABSOLUCIÓ DE JOSE MATEOS!

¡LLIBERTAT A LA UNIVERSITAT!

26 de novembre: concentració a la Ciutat de la Justícia

Posted in convocatòries on Novembre 24, 2009 by rectoratub

Convoquem a la concentració en suport als detinguts a les 10h a la Ciutat Judicial.

Els judicis per faltes començaran a les 11h i es prolongaran fins les 13:30h.

Fem aquesta convocatòria per un judici que porta davant dels tribunals a 6 estudiants que van ser detingudes arbitràriament durant les càrregues dels antiavalots el 18 de març. Perque ens jutgen a totes, perque no creiem en la individualització judicial de les accions col·lectives. Aquest judici no és el primer ni será l’últim que haurem de patir aquelles estudiants que defensem una universitat pública i popular.

Comunicat:

Ahir dèiem que Bolonya s’aplicava amb imposició, autoritarisme i d’esquenes a la comunitat universitària, avui diem, a més, que Bolonya s’aplica amb repressió i al marge de la societat. El conflicte persisteix i cada dia s’aguditza més a les classes, a les facultats, als despatxos, a les universitats.

Avui estem aquí, davant la Ciutat de la Injustícia, perquè ens jutgen a totes, perquè no concebem la individualització judicial que es fa de les accions col·lectives. Aquest judici no és el primer ni l’últim que haurem de patir aquelles estudiants que hem defensat una universitat pública i popular. El 3 de novembre  van anar a judici 6 companyes, el 13 de novembre 7 companyes van ser absoltes per falta de proves, el 18 de novembre el judici als 53 desallotjats va ser aplaçat i avui ens trobem aquí per un judici que porta davant dels tribunals a 6 estudiants que van ser detingudes arbitràriament durant les càrregues dels antiavalots el 18 de març. El passat 10 de novembre es va fer pública la querella presentada contra el cos dels mossos d’esquadra per part de més de 115 persones que van patir la violència física del poder. Més de 50 entitats es van sumar a la convocatòria, degut en part a la falta de depuració de responsabilitats que hi ha hagut en aquest cas (com passa en la majoria de casos). Les més de 20.000 persones que varen sortir al carrer denunciant que “Bolonya s’aplica a cops de porra” han estat silenciades i criminalitzades com una minoria radical.

El pròxim 18 de desembre tornem a tenir un judici, on es jutjarà a 34 estudiants per l’ocupació de la facultat de Lletres de la UAB, del 4 de març 2008, que va acabar amb la intervenció dels Mossos d’Esquadra, per ordre del rector Lluís Ferrer. El gir autoritari que s’està produint en el si de la universitat només aguditza el conflicte polític en que ens trobem, l’aplicació d’un pla que no ha estat recolzat pel conjunt de la comunitat universitària, un pla que s’ha elaborat en uns despatxos allunyats de la realitat i dels reptes que hi ha dins la universitat, és a dir, s’ha fet de dalt a baix, d’esquenes a la societat. Per tant, és antidemocràtic, impositiu i està tacat de sang.

Aquí ens plantem i diem que estem fartes, fartes de que se’ns criminalitzi, fartes d’haver-nos de justificar per tot, fartes de construir espais de lluita que després són anul·lats de la memòria, fartes d’uns mitjans de comunicació que cada dia són més còmplices de les injúries que rebem per part d’autoritats acadèmiques i polítiques, les quals no tenen ni idea de com afrontar els reptes que planteja la funció social del coneixement en l’entrada al segle XXI.

S’ha vist clarament la incapacitat amb què han exercit el seu càrrec. El Sr. Saura ha portat el mossos a la universitat. Sembla mentida com es pot canviar de discurs en funció de la cadira que s’ocupa. El 18-M es va criminalitzar i reprimir un moviment que demanava diàleg i va trobar porres. Què ha de dir d’això senyor Saura? Per principis l’únic que pot fer és dimitir, perquè ha traicionat a la pròpia gent que conforma el seu partit. La repressió al moviment estudiantil contra Bolonya mostra cruament la naturalesa del tripartit, convertits en gestors fidels dels interessos empresarials. El lema de la campanya ICV: “d’esquerres, de debò” ja no se’l creu ni aquells que els van votar.

I no ho demanem només les estudiants. Ho demanen: ATTAC-Catalunya,  l’assemblea de Pdi-PAS, CGT Ensenyament, CGT Autobusos, CGT secció sindical UAB, CGT secció sindical UB, CAU-IAC, CNC-IAC, Comitè d’autobusos TMB, Corrent Roig, CUP, En Lluita, Maulets, Revolta Global-EA, Coordinadora Obrera Sindical, USTEC, Intersindical Valenciana, Coordinadora Castellana de Estudiantes, Espai Jove de la Intersindical – CSC, Iniciativa Internacionalista, Assemblea de Resistència Activa de 9barris (ARA 9barris), Solidaritat Antirepressiva de Terrassa (SAT), l’associació d’Amistat amb el poble de Guatemala, Associació Socialisme s.XXI, CAT València, Grupo de Apoyo a la Central de trabajadores de la Argentina, Co.bas, assemblees de facultat estatals, Xarxa pel Decreixement, Papers i drets per a tothom, la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d’Advocats de Barcelona, la Federació de Veïns de Barcelona (FAVB), l’Observatori dels drets econòmics, socials i culturals (DESC), l’Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans (ACDDH), l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de l’Universitat de Barcelona (OSPDH), i ho recolzen milers de persones que varen firmar a favor de les reivindicacions del moviment estudiantil. Entenem que tots ells han recolzat el moviment antibolonya, han recolzat la lluita contra la mercantilització i la precarietat que comporta l’aplicació de la reforma. Segurament són, tots ells, membres d’ “una minoría radical que se apropia de espacios que son de todos” i segurament “anti-sistemes” declarats.

Tanmateix, rebutgem el gir que s’ha volgut donar del conflicte polític. El que es viu a dins de la universitat és un problema polític, no un problema d’ordre públic. Aquesta conversió denota la incapacitat d’obrir els canals adequats per resoldre’l. Per això, demanem la dimissió del principal responsable polític, Josep Huguet, que no ha fet res per obrir un procés de debat sobre el model d’universitat que la societat realment necessita i desitja. El conflicte polític no està resolt i considerem indignant que hi hagi estudiants  repressaliades per defensar una universitat pública i popular. Demanem que el principal responsable rectifiqui i demani la retirada dels expedients, de les expulsions i l’absolució de totes les imputades. Més de 130 estudiants a judici. És una vergonya que encara no s’hagi pronunciat al respecte, Sr. Huguet.

Recordem que el 18 de desembre als jutjats de Cerdanyola hi haurà la concentració de suport als repressaliats de la tancada de lletres. Ens veiem allà.

ABSOLUCIÓ DETINGUTS!

No oblidarem el 18-M!

Bolonya s’aplica a cops de porra!

No som una minoria!

Saura Dimissió!

Huguet Dimissió!


18 de novembre: aplaçament del judici, accions i manifestos.

Posted in 1 on Novembre 24, 2009 by rectoratub

El 18 de novembre passat no es va celebrar el judici previst dels 53 imputats per l’ocupació del rectorat de la UB. No obstant això, a prop d’un centenar de persones es van concentrar a plaça Universitat i, a continuació, van entrar al rectorat de la UB per llegir un manifest elaborat des del col.lectiu.  Moments desprès el grup es va dirigir cap a la Conselleria d’Universitats. Una vegada allà, es va llegir un altre manifest i es van penjar pancartes on es feia al.lusió a les culpabilitats dels polítics. Aquestes accions efímeres tan sols volen fer palès el gir autoritari de les polítiques universitàries (des dels rectorats fins a les administracions locals i estatal) i demostrar que no oblidem, que no assumim la incorporaciò d’aquest nou ordre polític-universitari, on les veus crítiques es fan callar.


Manifest que es va llegir a dins del rectorat de la Universitat de Barcelona, a les 13:30 del 18 de novembre de 2009:

“El judici a les 53 estudiants desallotjades del Rectorat de la UB previst per avui, s’ha aplaçat. Aquest fet és un reflex més de la voluntat per silenciar la repressió que estem patint les estudiants. Hi ha més de 150 estudiants que han passat i passaran pels jutjats per defensar un  dret fonamental, el dret a lluitar per una educació realment pública i popular. Ahir dèiem que Bolonya s’aplica amb imposició, autoritarisme i d’esquenes a la comunitat universitària, avui diem a més que Bolonya s’aplica amb repressió i al marge de la societat. El conflicte persisteix i cada dia s’aguditza més a les classes, a les facultats, als despatxos, a les universitats.

El gir autoritari s’està materialitzant en forma de prohibició: l’anul·lació de la festa major de la UAB, la passivitat davant la veu dels crítics al pla Bolonya, la prohibició d’entrar a les biblioteques de la UB sense presentar el carnet d’estudiant, la restricció de la participació estudiantil als òrgans de govern o la ignorància explícita dels referèndums on més de 20.000 estudiants van rebutjar rotundament la implementació del pla Bolonya.

Les línies vermelles a les que el Sr. rector Dídac Ramírez va fer referència per justificar l’entrada dels Mossos d’Esquadra al rectorat de la UB són mentides, són injúries cap al moviment contrari a la mercantilització i privatització de la universitat. En declaracions recents va mentir explícitament al·legant que es va disposar al diàleg durant les ocupacions. Va mentir dient que es van produir situacions violentes provocades pels estudiants. El que va fer el senyor Ramírez va ser incomplir la seva responsabilitat com a  rector al no assumir el conflicte dins de la la institució universitària; al negar les veus crítiques amb el procés de reestructuració; al netejar-se les mans i traslladar el conflicte a la institució judicial.
Davant d’aquests fets, demanem públicament la dimissió del rector de la UB. Però no oblidem l’autoritarisme de Joan Josep Moreso i de la nova rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Anna Ripoll.
La criminalització de la dissidència política evidencia la falta de democràcia i de pensament crític, però no esborra el conflicte que hi ha dins la universitat. La persuasió i la repressió no ens aturarà, nosaltres continuarem lluitant!

Dídac Ramírez dimissió!”

 

 

Manifest que es va llegir a la conselleria d’Universitats, a les 14.30 del 18 de novembre de 2009:

“Denunciem públicament al principal òrgan polític responsable de les Universitats catalanes, per la mala gestió del conflicte universitari, conseqüència del seu gir autoritari i privatitzador.

La reorientació del malestar sobre les polítiques educatives dutes a terme pel Departament d’Universitats de la Generalitat de Catalunya cap a un problema judicial d’ordre públic fa un flac favor a la resolució del conflicte. No ens enganya Sr. Huguet, nosaltres continuarem denunciant-ho i estenent aquest malestar a tota la comunitat educativa perquè entenem que l’educació és un tema fonamental que implica a tota la societat. La LEC i la LOU són lleis que tenen per tronc comú la submissió de l’educació a les regles del mercat.

El Sr. Huguet ens ho diu ben clar: aquelles carreres que el pròxim curs no tinguin més de 30 estudiants seran anul·lades, aquells que no vinguin de classes adinerades no podran accedir a l’ensenyament superior quan resulta que és un dret constitucional.
Això que sembla una burla, es materialitza amb la retirada discreta de beques per a formació del personal investigador en una de les seves modalitats; en la pujada de taxes d’aquest any; en la retallada pressupostària. On estan els augments de finançament que ens van prometre els càrrecs polítics?

El conflicte polític no està resolt i considerem indignant que hi hagi estudiants  repressaliades per defensar una universitat pública i popular. Demanem que el principal responsable rectifiqui i demani la retirada dels expedients, de les expulsions i l’absolució de totes les imputades. Més de 100 estudiants a judici. És una vergonya que encara no s’hagi pronunciat al respecte, Sr. Huguet.

Huguet dimissió!
No ens fareu callar, continuarem i cada dia tenim més motius per fer-ho!”

Denúncia 18-M: roda de premsa 10-N

Posted in 1 on Novembre 24, 2009 by rectoratub

Arrel dels esdeveniments del 18 M, més de cent persones  s’han unit per denunciar els abusos comesos pels qui decidiren i aplicaren tota la seva força repressiva. El 10 de novembre es feia pública la presentació d’una querella per la via administrativa contra el cos dels mossos d’esquadra, a les portes del rectorat de la UB a plaça Universitat.

Comunicat:

“El vint  de novembre farà un any de l’ocupació del rectorat de la Universitat de Barcelona. Ja feia anys que moltes estudiants s’estaven organitzant per la paralització de l’Espai Europeu d’Educació Superior i plantejant un espai de debat entorn a la seva implementació i la funció de les universitats dins la societat. Mica en mica es va anar gestant un moviment fort i persistent com a resposta a una reforma educativa no consultada que responia als interessos del mercat, tot silenciant a aquelles veus que reflexionaven de forma crítica sobre quina era la universitat que ens estaven imposant. Des del rectorat de la UB es va obrir la possibilitat de fer més visible el conflicte als ulls de la resta de la societat i, en conseqüència, l’ocupació d’aquest espai donà molta força a un moviment que, en veure que no se li donava veu, optà per prendre-la sense permís. El debat que es portava exigint durant anys esdevenia inevitable. Autoritats acadèmiques, polítiques i els mitjans oficials recorren durant aquest temps a una contraofensiva informativa en dues direccions: per una banda, difamant contra el moviment estudiantil i desqualificant-ne els arguments amb informacions esbiaixades i, per altra banda, posant més força a vendre mediàticament les suposades bondats de la reforma. S’omplien la boca amb la paraula diàleg, però era una fal.làcia. Des del rectorat, s’havia presentat la UB com la excepció entre les universitats, que no recorreria en cap cas a la repressió policial com a via per solucionar el conflicte, fins al punt que membres de l’equip rectoral van arribar a afirmar que “el dia que els mossos d’esquadra trepitgin aquesta universitat jo dimiteixo del meu càrrec”. La UB s’erigia com a la universitat que no volia tacar la imatge de la seva façana amb el negre de les porres. El 18 de març es va destapar la hipocresia amb la que havien restat davant les mobilitzacions, i es va fer ben visible la seva doble cara. La bona imatge de la UB, i el perill de l’alteració de la “normalitat acadèmica”, que no responia a cap fet concret, van ser els arguments amb que Dídac Ramírez es reafirma encara avui per donar llum verda a l’entrada dels cossos antiavalots a la universitat. La repressió que vam viure el 18 de març comença dins del rectorat, sense previ avís, amb el desallotjament violent enfront la resistència pacífica de les estudiants. Durant tot el matí, al migdia i a la nit les brigades dels mossos d’esquadra van carregar d’una manera brutal i indiscriminada contra totes les que estàvem concentrant-nos i manifestant-nos per fer sentir la nostra indignació davant del que estava passant i també contra diversos periodistes i persones que no estaven protestant, sinó simplement eren al carrer. L’actuació de les forces repressores, sobrepassant la seva pròpia legalitat, va efectuar 6 detencions totalment arbitràries i va ferir durant les càrregues centenars de persones i moltes van rebre cops en parts totalment prohibides per l’ordenament jurídic i el propi reglament intern dels mossos d’esquadra. Avui hi ha també més de 58 persones imputades. Quedà ben palès que, a més a més dels mossos que porres en mà van perseguir, colpejar, amenaçar i humiliar a tantes persones, hi havia una estratègia repressiva ben definida per part dels responsables polítics i acadèmics que prengueren decisions durant aquells dies. No s’han assumit cap tipus de responsabilitats pel que va passar, ni per les seqüeles que encara tenim. És més, en molts casos es van justificar les actuacions i fins i tot reclamant més mà dura. La única destitució de Rafael Olmos, llavors Director General dels Mossos d’Escuadra, i la seva reubicació poc temps després dins el mateix organisme és una burla descarada. Cal anomenar també la manipulació de les dades que sortiren als mitjans els primers dies, on apareixia pràcticament un nombre més gran de mossos d’esquadra ferits que de manifestants, així com el discurs que constantment negava el rerefons polític de les mobilitzacions presentant-ho com una qüestió d’ordre públic per justificar la repressió. Davant la impunitat en la que es van escudar les respostes de les institucions responsables, es va veure la necessitat d’obrir un procés conjunt per reunir els testimonis i la documentació i fer una denúncia col—lectiva. Ens hem unit més de cent persones per denunciar els abusos comesos pels qui decidiren i aplicaren tota la seva força repressiva el 18 de març. S’han engegat dues vies per a presentar aquesta denúncia. La primera és la via penal: es va presentar el dia 18 de setembre una querella contra el cos dels mossos d’esquadra, de la qual no sabem a dia d’avui si ha estat acceptada o rebutjada. El fet que les brigades de mossos d’esquadra no duguessin identificació als uniformes, en contra del que va ser aprovat per la Generalitat el 12 de novembre, dificulta l’avenç d’aquesta via de denuncia i augmenta el grau d’impunitat dels cossos policials ja que, sense poder identificar als agressors de forma individual, la via penal no prospera. Per tot això, es fa pública avui la presentació d’una querella per la via administrativa contra el cos dels mossos d’esquadra. Si arribés a prosperar, les possibilitats són que hi hagi un reconeixement més clar dels abusos de poder i, en tot cas, alguna retribució econòmica en els casos més greus que s’exposen. Sabem que el sistema judicial no repararà el dany, ni amb el seu reconeixement, ni amb diners, però el que sí creiem imprescindible és que aquests fets, com tants d’altres que passen contínuament, no caiguin en l’oblit ni apareguin com a coses inconnexes i aïllades. Si ens trobem aquí, és precisament per dir que no oblidem i que aquí seguim en peu de lluita, i que tot i el silenciament mediàtic i polític, no ens quedarem sense fer res. Calen moltes més respostes conjuntes. Hem de seguir denunciant i desmantellant les estratègies d’un sistema legal i jurídic pensat i orquestrat des del poder, que actua perquè les seves institucions sempre quedin immunes davant la seva pròpia legalitat i justícia. Mentrestant segueixen cometent tot tipus d’abusos, exercint i “normalitzant” totes les formes de repressió contra qui qüestiona l’estatus quo. Demanem responsabilitats, i no ens referim a paraules sinó accions (dimissions), al Departament d’Interior, al cos dels mossos d’esquadra, rectors i rectores de les Universitats Catalanes, al Departament d’Innovació, Universitats i Empresa i al Comissionat d’Universitats i Recerca. En aquest sentit, també volem convocar des d’aquí a concentrar-nos el proper dia 12 contra la repressió a les 19:00 a la Plaça Universitat. Alhora, també convoquem a concentrar-nos el dia 18 a les 10:00 davant de la Ciutat de la Justícia amb motiu del judici contra les 53 persones que van ser desallotjades del rectorat i que estan imputades per desobediència a l’autoritat. El dia 26 igualment convoquem a concentrar-nos a les 10:00 davant de la Ciutat de la Justícia pel judici que es farà a les sis persones detingudes durant el dia 18 de març i que estan imputades per desordres públics i lesions a agents de l’autoritat.

Signataris del comunicat: ATTAC- Catalunya Ass. PDI-PAS CGT d’autobusos de TMB CGT-Ensenyament CGT Secció Sindicat UB CGT Secció Sindicat UAB CAU-IAC Comiotè d’autobusos TMB Corrent Roig CUP En Lluita Maulets Revolta Global –EA USTEC Ass. UPF Ciutadella Ass. Psicologia UAB Ass. De Mundet UB ASS. Belles Arts UB 58 i + Col.lectius crisi: podem viure sense capitalisme V de vivienda.